21 de novembre de 2024

#27 Mariona Vila

La música és la veu d’un infant que ha de créixer, la música és coral, és escènica i és interdisciplinària, és perseverant i plena, és camaleònica i té nom de dona. La música és inqüestionable per aquells que la senten com a part de si, i n’hi ha molta que desconeixem i que cal reivindicar. La música és moltes coses i aquí les anem descobrint: avui parlem amb una compositora, cantant i pedagoga d’una llengua viva i que hauria de ser per a tothom.

Mariona Vila ha compaginat la tasca pedagògica amb el cant i la composició. Ha realitzat nombrosos encàrrecs per a solistes, editorials, discogràfiques i entitats i estaments públics d’entre els que destaquen l’Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Nacional de Catalunya o el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La seva producció musical avarca camps tan diversos com la música per a infants, música vocal i de cambra, música per a cinema, música per a l’escena i arranjaments. Ha obtingut diversos premis de composició i té publicades obres vocals i instrumentals. També ha sigut impulsora i directora tècnica de l’Escola d’Òpera de Barcelona (1990 a 1993) i directora de l’Escola de Música del Palau de Barcelona (1989 a 2020).

Les obres que sentirem al llarg del programa són les següents:

Gall de foc (2019), una obra simfònica encàrrec del projecte «Et toca a tu», interpretada per l’OBC i infants de l’Escola Pepa Colomer.
Caribbean (2016)
La veu sàuria (2021), una òpera amb llibret d’Anna Lopart, interpretada per Magí Garcias al piano i Pablo López a la veu.
Liber Generationis (2018), interpretada pel Cor Jove Nacional de Catalunya sota la direcció de Pere Lluís Biosca, en una edició publicada per FICTA.
Cançó de les sirenes (2003), amb versos de Mercè Rodoreda, interpretada pel contratenor Víctor Jiménez i la pianista Berta Brull a La Pedrera.
Dona la teva opinió

Més de la mateixa sèrie

Els podcasts de FICTA
Un espai al pentagramaCapítol 27