La música està feta de colors i de màgia, de somnis, d’entusiasme i d’una bona dosi d’humor. La música és harmonia plaent i juganera, fruit de la intuïció i de la sensibilitat, de la curiositat i de la determinació. La música és moltes coses i aquí...
La música és essència, és silenci, és ressonància. La música és somni i és imatge, és escultura i és poesia, és una barreja de vent que s’escapa, una línia que es difumina, un soroll d’aigua que sentim de lluny; l’esbós d’un núvol lleuger. La música...
La música és allò que ens toca ben endins i que té el color de les estrelles, allò que transmet pau i que està fet d’harmonies plaents. La música, però, també és allò que ens porta cap enfora, cap a un paisatge o cap a un amor, cap a un més enllà...
La música pot ser ritme, melodia i harmonia, però també pot ser una intuïció que es fa i es desfà, que es construeix i que es descarta. La música, per exemple, pot ser un moment del passat que es fa present, perquè segurament no ens inventem res...
La música és transparent i sincera, és imperfecta i caòtica, és allò que molesta als que no la volen escoltar; és el llenguatge de tots, també el nostre, el de les persones etiquetades com a joves, sigui el que sigui que vol dir aquesta qualificació...
La música és un misteri; un element abstracte que imaginem de color ataronjat com les fulles de tardor, una força que desprèn llum i desprèn foscor; és unes grapes que pentinen el vent o uns jardins plens de flors o fets de silenci. La música és...
La música és allò que es comparteix, allò que es construeix conjuntament; podem fer-ho a una església o a una sala de concerts, a través d’una pantalla o des d’una barberia. La música és allò que es canta a moltes veus, però també el que s’escolta...
La música és música encara que no soni? És música allò que està escrit en una partitura? Ho és el gest d’un director d’orquestra o el moviment que fan els intèrprets just abans d’executar una obra? Potser la música son idees poètiques estirades cap...
La música és el soroll bonic i la melodia estripada, és filla de l’art i de la ciència, del cap i del cor. La música és allò que ens porta el mar quan dorm tranquil i quan s’esvera, allò que queda a una plaça després d’una ballada, el que guardem...
La música ens arrela al lloc d’on ens sentim i ens explica als llocs on viatgem; és hereva d’una tradició que la determina, però també canvia en funció dels ponts que la travessen, de les cultures diferents que la modelen parcialment. Pot ser...