23 de novembre de 2024

#25 Josep Maria Guix

La música és essència, és silenci, és ressonància. La música és somni i és imatge, és escultura i és poesia, és una barreja de vent que s’escapa, una línia que es difumina, un soroll d’aigua que sentim de lluny; l’esbós d’un núvol lleuger. La música és moltes coses i aquí les anirem descobrint: avui parlem amb un compositor de Reus, «mediterrani i meditatiu», que escriu des de l’emoció profunda que susciten les coses petites.

Josep Maria Guix (Reus, 1967) va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Teoria de la Música i Composició al Conservatori de Badalona, música electrònica a la Fundació Phonos (Barcelona) i informàtica musical a l’IRCAM (París). Ha estat guardonat en diverses ocasions, la temporada 2018-19 va ser compositor convidat en el Palau de la Música Catalana i des del 2007 fins a 2011, va ser director artístic del Festival “Nous Sons” a L’Auditori (Barcelona). La seva tasca docent a Barcelona s’ha centrat en l’IES Pedralbes, el Conservatori Superior del Liceu, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Les seves partitures estan editades per Universal Edition i la seva música ha estat enregistrada per Neu Records.

Les obres que sentirem al llarg del programa són les següents:

Slowly… in mist – Mov. III (2012), interpretada per Abel Tomàs (violí), Arnau Tomàs (violoncel) i Josep Colom (piano), publicada per Neu Records (2020).
Reflecting Surface (2005), interpretada per Sílvia Vidal (piano) i Ramon Humet (electrònica), publicada per Ars Harmonica (2005).
Away… in the dusk (2013), interpretada per Oriol Estivill Rofes i produïda per So auri (2021).
Com un núvol lleuger (2022), interpretada per Plural Ensemble sota la direcció de Fabián Panisello. Enregistrada en directe a Almodí (València), 18 de novembre del 2022.
Three Haikus: I (2009), interpretada per Arnau Tomàs (violoncel) i Josep Colom (piano), publicada per Neu Records (2020).
Vent del capvespre – III (2007), interpretada per la London Sinfonietta sota la direcció de Geoffrey Paterson, publicada per Neu Records (2018).
Dona la teva opinió

Més de la mateixa sèrie

Els podcasts de FICTA
Un espai al pentagramaCapítol 25