La música és so, però també és tot allò que la lliga a la imatge, la literatura o l’escultura. És llum i tenebra, és llenguatge vampiritzat, un allau que es precipita per una carena. La música, com el fang, es pot modelar, estirar, eixamplar i esmicolar. La música és moltes coses i aquí les anem descobrint: avui hem convidat una artista interdisciplinària especialitzada en la creació electroacústica.
Mercè Capdevila i Gaya (Barcelona, 1946) va començar a estudiar música a l’Acadèmia Marshall i, més tard, al Conservatori del Liceu i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Es va especialitzar en el camp de la música electroacústica de la mà del mestre i compositor Gabriel Brncic al Laboratori Phonos de Barcelona. Paral·lelament havia estudiat Arts Plàstiques a l’escola Massana de Barcelona i, amb el professor Edward Mosny, al Kunsthand Werk Schule de Pforzheim (Alemanya). També ha participat de muntatges multidisciplinaris que combinaven la música amb la llum, moviment, raigs làser i la veu en recitals poètics. La seva llista de composicions comprèn més de cent obres, entre les quals es troben composicions per a cinta magnetofònica, cinta i sintetitzadors; combinació d’instruments (de vent, corda i teclat) amb electrònica i manipulació de so en temps real, entre d’altres. Destaquem les tres obres per a orquestra «El llamp baixa, si fos un foc pujaria» (1987), «El núvol xoca amb la muntanya i no fa cap so» (2020) i «Asa nisi masa» (2021). Ha enregistrat dos discs amb composicions pròpies i ha participat en discos col·lectius.
Les obres que sentirem al llarg del programa són les següents:
Intermezzo 23F (1981): https://www.youtube.com/watch?v=26nvIf1-rL0
Clar i net muntanyes (2014): https://www.youtube.com/watch?v=26nvIf1-rL0
