La música és fragmentària perquè està feta de trossets que ressonen, d’ecos que es barregen entre si, d’atacs que arriben i desapareixen. La música és íntima si ens la fem nostra, és bella si és poètica, i és clàssica si la considerem com a tal, sigui interpretada per l’instrument que sigui. La música és moltes coses i aquí les anem descobrint: avui parlem amb una pianista i compositora que treballa amb una música de capes de so textural profundes, sovint ombrívoles.
Montserrat Lladó va estudiar el grau de composició a l’ESMUC i un màster d’interpretació de piano al Trinity Laban Conservatoire of Music and Dance. En els últims anys ha rebut encàrrecs de L’Auditori, el Festival Mixtur, el cicle OUT·SIDE, l’ensemble CrossingLines, l’ensemble BCN216, de Yuval Gotlibovich a través del New Music Ensemble i el Laboratorio di Musica Contemporanea de Lugano. La seva música s’ha tocat a Barcelona, Londres, Lugano, Sofia, Vienna, Bratislava, Besançon, La Chaux-de-Fonds i Chámbesy. Actualment és professora de llenguatge musical al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i imparteix classes de composició aplicada i notació al Taller de Músics Escola Superior d’Estudis Musicals (ESEM).
Les obres que sentirem al llarg del programa són les següents:
