La música és abstracció però també és precisió i exactitud, és idea i freqüència, és concepte i matèria. De la mateixa manera, les matemàtiques basculen entre dos mons aparentment contraposats: formen part de la ciència i se les cataloga com a tals però, alhora, tenen un component filosòfic o, fins i tot, artístic que les fa ser belles, estèticament atractives. És una disciplina que existeix a nivell teòric –tot i que tingui aplicacions pràctiques– i que es construeix i avança per un pla allunyat del que podríem entendre com a realitat. Si les volguéssim explicar fent servir la teoria literària, diríem que el significant de les matemàtiques és formal, el significat, eteri.
Núria Giménez Comas (Girona, 1980) recull la idea de les «matemàtiques com a metàfora» de Yuri Ivanovich Manin per parlar de la relació entre aquestes i la creació musical i, d’altra banda, parla de «metàfora sonora» per explicar el procés d’adaptació musical des d’un estadi previ i poètic al físic i pròpiament sonor. És una persona reflexiva i pausada, d’idees poètiques i consciència científica. Les seves obres busquen explorar noves sonoritats des de la lògica i el treball meticulós, des de la metàfora no-literària, des de l’estructura i la formalitat però també des de l’experimentació i la improvisació, amb un cert punt de caos mesurat. A partir de la seva entrevista parlem de la relació entre la música i les matemàtiques, de les seves semblances i diferències, de les possibilitats que brinda la música mixta, de mètodes de composició que parteixen de programes informàtics i de les diferents maneres de relacionar la música i la literatura, les obres pròpies amb les dels grans clàssics.
A continuació podeu escoltar les músiques de la Núria Giménez Comas que acompanyen l’episodi:
I si voleu més informació sobre la neurobiòloga Mara Dierssen aqui teniu una entrevista que li va fer la revista digital Núvol.
