Després de revisar totes les entrevistes del llibre, en aquest episodi extra l’editor de Ficta, Martí Ferrer, ens entrevista a nosaltres i així tanquem la primera temporada del podcast. Esperem que us hagi agradat!
Hi ha música que es construeix com un edifici de portes amples i finestrals infinits, com si estigués assentada sobre uns fonaments forts i una base sòlida, com si s’aixequés en parets gruixudes o columnes esveltes, com si tingués cúpules lluminoses...
La música existeix i forma part de la realitat que ens envolta, de l’univers en el qual vivim. Per això, si tenim en compte que la física descriu i interpreta el món material, se’ns pot fer evident comprendre que aquesta disciplina científica també...
La música és abstracció però també és precisió i exactitud, és idea i freqüència, és concepte i matèria. De la mateixa manera, les matemàtiques basculen entre dos mons aparentment contraposats: formen part de la ciència i se les cataloga com a tals...
Hi ha música que es construeix com una línia que s’ondula i que s’estira, com si s’allunyés i s’apropés de manera infinita, com si es pogués escoltar a poc a poc, sense pressa, com si deixés veure els teixits que la conformen i els colors que la...
La música,tal com explica Jaume Radigales, forma part d’una tradició i, per tant, està connotada per una sèrie d’idees i de pensaments associats a unes emocions i voluntats expressives: tot i ser asignificant, actua com a mitjancera. És per aquest...
La música no afirma: suggereix, dona peu a la interpretació, ofereix l’oportunitat de ser mal entesa i, per tant, té una gran capacitat d’absorció de significats diferents. Potser, precisament, per aquesta mal·leabilitat en el sentit, sovint se la...
La música i el cinema dialoguen des del naixement mateix del «setè art», es fan parlar mútuament, s’acompanyen en la mesura que es complementen. Una estira tot allò intangible de l’altra —les emocions dels personatges i les pròpies de l’espectador...
La música acompanya però també transforma. Fa parlar, dona ànima, dota de sentit allò que veiem: de fet, la música fa visible la vida en lesimatges perquè la nostra realitat viscuda és musical. No parlem només del fet d’escoltar música de forma...
Gerard Valverde (Barcelona, 1989) viu la música d’una manera extramusical i participativa, creu en la conversa i l’intercanvi com a eines de creació, entén l’espai escènic com un laboratori d’experimentació i no confia en les etiquetes.
