La música i el cinema dialoguen des del naixement mateix del «setè art», es fan parlar mútuament, s’acompanyen en la mesura que es complementen. Una estira tot allò intangible de l’altra —les emocions dels personatges i les pròpies de l’espectador, el subtext que no consta en els diàlegs o, pensant en el leitmotiv, la macroestructura que connecta una escena, una trama, una idea— i l’altra es presta a créixer i a canviar, a prendre una nova capa de significat en pro del resultat final. La música per a audiovisual està al servei d’un projecte col·laboratiu, però participant-hi el transforma i l’amplia: és una peça clau de l’engranatge que convida a ser escoltada.
Jordi Nus (les Borges Blanques, 1988) és una persona entusiasta i de tracte senzill, que explica la seva trajectòria amb naturalitat i ganes de compartir-la. La seva música es fa fàcil d’escoltar i d’entendre, parla de sentiments compartits i explica històries emocionants i colpidores que se’ns fan properes. Vam parlar del fet d’aprendre i evolucionar a partir de les ciutats que ens acullen, del procés tècnic de creació d’una composició per a pantalla, de com es poden aprofitar les habilitats i els recursos de què disposes, de la importància o la presència que ha de tenir la música en aquesta relació interartística, de la possible autonomia de dues arts que neixen de manera conjunta i de les semblances i diferències amb la música de concert.
A continuació us deixem les músiques que sonen a l’episodi:
I si voleu llegir l’article de l’Annalisa Mirizio que cita l’Alba, es titula Primeros debates sobre el cine. De la fotogenia a la cinematogragraficidad i el teniu aqui.
