7 de desembre de 2022

#05 Gerard Valverde. Música i dramatúrgia

Capítol 5

Reproduir capítol

La música pot ser coherent o il·lògica, agradable o pertorbadora, senzilla i tendra o complicada i tenebrosa. La música pot ser tantes coses com ho poden ser l’estona que compartim pensant-hi, l’espai que creem quan sona o l’imaginari que deixem enrere quan descobrim que no només és música allò que crèiem com a tal. La música és un conjunt d’elements que ressonen dins nostre, però, a més, és tot el que deixem ressonar en els altres. És un llenguatge que vol ser compartit, que demana ser rebut i que pren formes i estructures diferents en cada persona que l’escolta, en cada ballarí que la dansa, en cada músic que la interpreta, en cada poeta que la recita.

Gerard Valverde (Barcelona, 1989) viu la música d’una manera extramusical i participativa, creu en la conversa i l’intercanvi com a eines de creació, entén l’espai escènic com un laboratori d’experimentació i no confia en les etiquetes. Ha treballat amb el llenguatge com a material compositiu, amb el públic com a peça clau de l’espectacle i amb la complicitat d’altres artistes com a motor i essència de la seva obra. En el llibre Valverde parla de la relació entre la música i la literatura des de diversos punts de vista, de les jerarquies que estableixen les arts, de la música i els espectacles per a infants i joves, de la dificultat de mantenir un procés creatiu ideal o de com poden limitar els recursos econòmics, temporals i socials.

Us deixem aqui les referències que esmentem a l’episodi, com el compte de Twitter de Musical Notation is Beautiful.

I els textos sobre el concepte de performance que cita l’Alba:

  • LEHMANN, Hans-Thies (2006): Postdramatic Theatre. Trad. Karen Jürs-Munby. Routledge, Taylor & Francis Group, Londres.
  • PAVIS, Patrice (2010): La mise en scène contemporaine [ebook]. Armand Colin, París.
  • ALCÁZAR, Josefina (1998): La cuarta dimensión del teatro. Tiempo, espacio y vídeo en la escena moderna, Instituto Nacional de Bellas Artes, Centro Nacional de Investigación, Documentación e Información Teatral Rodolfo Usigli, Mèxic.

Finalment, us deixem les músiques que han sonat dins d’aquest episodi:

Dona la teva opinió

Més de la mateixa sèrie

Els podcasts de FICTA
Un espai al pentagramaCapítol 5