Podríem reflexionar sobre l’espai que ocupa la filosofia en la música o l’espai que ocupa la música en la filosofia, però també podem entendre, senzillament, que aquest intercanvi entre les dues disciplines existeix.
Existeix perquè l’art es crea a partir del pensament i perquè el pensament s’expressa o, si ho preferiu, pot expressar-se de manera artística; de fet, és impossible que no hi sigui, aquest intercanvi. En són molts, els exemples d’interès per part de portaveus d’una disciplina envers l’altra, però encara en són més les mostres de raonament dins la creació musical. Potser per això, una de les obres del compositor a qui dediquem aquest episodi acaba llançant una pregunta: «Quin valor tenen el bé i la bellesa si no s’enfronten al mal?».
Arnau Tordera (Tona, 1986) és una persona compromesa i dedicada a la seva feina, entén la importància del fet comunicatiu i es pren seriosament tot allò que explica, sigui de forma cantada o de forma parlada. Experimenta des de la dessacralització dels mons que investiga i ignora o aprofita el prejudici per jugar amb els gèneres i els estils. En paraules seves, concep la seva música de manera escènica, fins i tot quan no hi ha escena, i dialoga amb el teatre perquè té present la part performativa del fet musical. a partir de les seves aportacions, parlem de les línies que separen els gèneres musicals contemporanis i de la relació de la música amb la filosofia, amb la poesia i amb la societat.
Abans dels enllaços per escoltar les músiques comentades en el podcast aquí teniu el comentari del nostre convidat sobre ‘Juny’ de Juli Garreta:
I ara si, els enllaços de les músiques comentades:
