7 de desembre de 2022

#03 Joan Magrané. Música i poesia

Capítol 3

Reproduir capítol

De què parlem quan parlem de la musicalitat d’un poema, de la sonoritat d’unes paraules, del ritme d’uns versos, de la cadència d’una frase? La música i la literatura són dues arts que, a més de presentar similituds formals i funcionals, s’han relacionat de moltes maneres diferents al llarg de la història.

En parlem amb en Joan Magrané (Reus, 1988), que coneix i estima el detall del seu ofici, compon des de la materialitat del negre sobre blanc, del llapis i la goma, des del respecte i l’atreviment, des de la pau d’algú que escolta la ressonància de la tradició i la fa present.

L’art i l’artesania, el madrigalisme, la necessitat d’entendre el fet cultural com un tot, la modernitat del passat, la música com a vivència i la importància de l’honestedat per sobre de la novetat són algunes de les idees que ens ajuden a situar Magrané en el seu espai al pentagrama.

Si voleu escoltar amb calma les músiques que hem fet servir per aquest episodi us les enllacem a continuació:

També hem parlat d’un article de l’Aina Vega sobre el compositor Joan Guinjoan. Si el voleu llegir us deixem aqui l’enllaç.

Dona la teva opinió

Més de la mateixa sèrie

Els podcasts de FICTA
Un espai al pentagramaCapítol 3