YouTube Spotify Jaume Ayats ens parla, en aquest capítol del podcast, de la rica tradició que hem tingut a casa nostra de cantar en grup, a diverses veus, més enllà de l’àmbit coral: a la taverna, a la feina, a les celebracions o als balls i festes...
Darrers capítols
La Sonata per a viola i piano de Robert Gerhard ha estat durant molts anys, dècades, amagada, sense que ningú pogués interpretar-la. D’aquesta obra el mateix compositor en va fer una versió posterior per a violoncel i piano, que s’ha tocat força...
parlem amb Marcos Fernández-Barrero, guanyador del IXè Premi de Composició de la Fundació BBVA-AEOS i membre de la Royal Society of Arts de Londres, un compositor que il·lustra amb música ciutats, llums i aigües, partits de futbol i tragèdies...
Presentació del que serà el podcast sobre patrimoni musical de FICTA Edicions amb Pere-Andreu Jariod i Martí Ferrer.
Comencem la segona temporada d'Un espai al pentagrama amb Feliu Gasull, un compositor que troba la bellesa en la sinceritat de la música.
Després de revisar totes les entrevistes del llibre, en aquest episodi extra l’editor de Ficta, Martí Ferrer, ens entrevista a nosaltres i així tanquem la primera temporada del podcast. Esperem que us hagi agradat!
Hi ha música que es construeix com un edifici de portes amples i finestrals infinits, com si estigués assentada sobre uns fonaments forts i una base sòlida, com si s’aixequés en parets gruixudes o columnes esveltes, com si tingués cúpules lluminoses...
La música existeix i forma part de la realitat que ens envolta, de l’univers en el qual vivim. Per això, si tenim en compte que la física descriu i interpreta el món material, se’ns pot fer evident comprendre que aquesta disciplina científica també...
La música és abstracció però també és precisió i exactitud, és idea i freqüència, és concepte i matèria. De la mateixa manera, les matemàtiques basculen entre dos mons aparentment contraposats: formen part de la ciència i se les cataloga com a tals...
Hi ha música que es construeix com una línia que s’ondula i que s’estira, com si s’allunyés i s’apropés de manera infinita, com si es pogués escoltar a poc a poc, sense pressa, com si deixés veure els teixits que la conformen i els colors que la...
