En aquest capítol del pòdcast repassem la trajectòria d’aquest carismàtic director i descobrim la relació que ha tingut al llarg dels anys amb compositors com Josep Soler, Xavier Montsalvatge, Salvador Brotons, Albert Guinovart, Josep Maria Guix o...
Darrers capítols
La música pot ser un treball d’harmonia i orquestració, però també pot ser allò que apel·la a qui l’escolta; és allò que sona quan premem unes tecles blanques i negres, però també el que ressona dins de cadascú. La música és allò coherent i...
Parlem d'iconografia, la branca de la musicologia que s’ocupa de l’estudi de la música a través de les imatges artístiques amb en Jordi Ballester, una de les persones del nostre país que més s’ha interessat per aquest tema.
La música és fragmentària perquè està feta de trossets que ressonen, d’ecos que es barregen entre si, d’atacs que arriben i desapareixen. La música és íntima si ens la fem nostra, és bella si és poètica, i és clàssica si la considerem com a tal...
Al llarg d’aquest capítol descobrim l’important paper que jugaven les campanes, o quins músics i instruments acompanyaven les diferents festes i processons. Un paisatge sonor llunyà que mirem de recrear en aquest capítol, acompanyat de músiques...
La música és una impressió monumental i un record rocós, és una esgarrifança quan vol fer por, un conte folklòric quan ens parla d’un temps passat, un joc on es tracta de col·locar notes i provocar sensacions; la música són històries sense paraules...
Coincidint amb el tercer aniversari de la mort del musicòleg Josep Dolcet i Rodríguez (1961-2020), volem retre un homenatge a una figura imprescindible per entendre la recuperació del nostre patrimoni musical històric en aquests últims anys.
La música és molt més que una cadena de sons, molt més que unes freqüències ordenades, molt més que una melodia correcta o una harmonia agradable; és allò que crea una atmosfera tensa o joiosa, agressiva o despreocupada, allò que condueix l’esperit...
L’organista i professor d’orgue de l’ESMUC Oscar Candendo Zabala ens apropa en aquest capítol la figura de Vicente Goicoechea Errasti, un compositor imprescindible de la música religiosa del tombant de segle XIX-XX a la Península Ibèrica.
La música és la veu d’un infant que ha de créixer, la música és coral, és escènica i és interdisciplinària, és perseverant i plena, és camaleònica i té nom de dona. La música és inqüestionable per aquells que la senten com a part de si, i n’hi ha...
