La música està feta de colors i de passions, de ganes d’explicar històries, d’energia i empenta. La música és allò que neix de la col·laboració entre artistes, el neguit imparable de transformar melodies, de reordenar sons. La música és moltes coses...
Darrers capítols
Avui parlem amb Jaume Ayats de les Nadales. D’on venen les nadales? Què té aquesta música que tant ens agrada? És la música o és el text, o són les dues coses?
La música és daurada, lírica i natural; és tràgica i subtil, modal, vigorosa, accessible. La música pot ser clàssica i actual, pot ser transcendent i simple, pot ser humil i lliure. La música pot ser moltes coses i aquí les anirem descobrint: avui...
En aquest capítol del pòdcast ens disposem a resoldre uns quants enigmes sobre l’edició de partitures. Quina és la funció de l’editor musical, quines característiques té aquesta figura, quines tasques du a terme, qui decideix què es publica i què...
La música és recerca i experimentació, és un univers expressiu, un llenguatge filosòfic fet de veritat i de bellesa. La música és una eina de transformació humana i social i la creativitat és un procés de donar vida, contrari a la destrucció. La...
La música és un viatge íntim i personal, és la improvisació lliure i desacomplexada que ens condueix cap a un món abstracte, ple de colors. La música és capaç d’evocar imatges, és la força subtil de la metàfora. La música és moltes coses i aquí les...
La música és una arquitectura feta d’aire visible i de flors delicades; és el silenci que hi ha entre tempestes o el sospir que s’esvaeix entre reflexions. La música és llum i és nit, és el cel que s’aixeca entre el so d’unes campanes. La música és...
Parlem amb Lluís Bertran sobre Barcelona, el Baró de Maldà i la música, una de les seves grans passions.
La música, com deia el músic i pedagog granollerí Carles Riera, són sons en el temps; un temps que pot ser alterat i transmutat, allunyat de la construcció teològica. La música és un temps que pot ser vertical i mal·leable, que pot ser percebut de...
Benet Casablancas i Domingo (Sabadell, 1956) va ser deixeble de Friedrich Cerha i Karl-Heinz Füssl a Viena, és un ferm seguidor de les grans avantguardes del segle XX i ha estat sempre interessat a establir nexes amb altres llenguatges artístics...
